Llinatge Chokling Tersar
 

“Quan el sol brilla, il·lumina, dissipa la foscor, porta calor i madura les coses i quan la lluna plena brilla en una nit fosca, pots veure el camí, i en l’estació càlida, la llum de la lluna es refreda. De la mateixa manera, Chokgyur Lingpa era algú que la majoria dels mestres acceptaven simplement en escoltar el seu nom i connectar-se amb els seus ensenyaments, sense cap conflicte o esforç propi. Els termas arrel que Chokgyur Lingpa va revelar són extremadament profunds i bells, i a més Jamyang Khyentse i Jamgön Kongtrul van compondre textos addicionals meravellosos, completament únics”.

 – Orgyen Tobgyal Rinpoche, de “La vida y enseñanzas de Chokgyur Lingpa”.

 

El nom del llinatge Chokling Tersar es tradueix com “Els nous termas[1] de Chokgyur Lingpa”. Chokling és la contracció de Chokgyur Lingpa, i Tersar la contracció del tibetà terma sarpa, que es tradueix com a “nous termas”.

 Chokgyur Dechen Lingpa és el més gran i últim dels 108 tertöns[2] predits per Guru Rinpoche. Les seves revelacions són meravelloses, la seva realització és extraordinària i el seu amor per tots els éssers és imparcial. Es va manifestar especialment en benefici dels éssers d’aquesta època, i les seves activitats estan dirigides específicament als nostres temps.

 Guru Rinpoche, també conegut com Padmasambhava o Padmakara (el nascut en el lotus), va introduir el budisme a Tibet i el va difondre al Pakistan, Nepal, Bhutan i l’Índia. La tradició dels termas, també anomenats “tresors”, ha estat fonamental per a la transmissió contínua dels ensenyaments de Guru Rinpoche. Aquests tresors espirituals van ser ocults per Guru Rinpoche i Yeshe Tsogyal, tant en la terra com en les ments dels deixebles, per a ser revelats pels tertöns en el moment apropiat. Aquests ensenyaments i pràctiques ocultes, específicament destinades a persones d’una certa època, es revelen només quan és el moment oportú, i d’aquesta manera també serveixen per a mantenir el dharma pur i protegir-lo de modificacions al llarg dels segles.

 Chokgyur Lingpa (1829-1870) va ser contemporani de Jamgön Kongtrul (1813-1899) i Jamyang Khyentse Wangpo (1820-1892). Aquests tres grans mestres estaven connectats entre si com a “ments barrejades”, i van realitzar una gran varietat d’importants obres junts. En particular, Khyentse i Chokling havien rebut una predicció [de Padmasambhava] que deia: “Vostès posseeixen la continuïtat kármica d’estar vinculats com a pare i fill». Una de les encarnacions anteriors de Jamyang Khyentse va ser el Rei del Tibet Trisong Deutsen, i Chokgyur Lingpa va ser l’encarnació del segon dels seus fills, el príncep Lhasey Murub Tsenpo. Chokgyur Lingpa juntament amb Jamyang Khyentse Wangpo i Jamgön Kongtrul Lodrö Thaye, amb els qui va compartir una estreta relació mútua mestre-deixeble, va codificar els seus ensenyaments dels termas en quaranta volums coneguts com Chokling Tersar.

 Aquests termas són practicats per seguidors dels llinatges Kagyü i Nyingma del budisme Vajrayana. En els últims temps, el llinatge Chokling Tersar ha estat mantingut i practicat per mestres com Tulku Urgyen Rinpoche, els Karmapas 15 i 16, Dzongsar Khyentse Chökyi Lödro, Dilgo Khyentse Tashi Paljor, el 3er Neten Chokling Pema Gyürme i altres mestres, i es manté i transmet al dia d’avui pels seus principals deixebles. Chokgyur Lingpa és posseïdor de set transmissions i és considerat com el monarca universal de tots els tertöns. Això es deu al fet que cap altre tertön ha revelat un ensenyament que inclogui la Secció de l’Espai (longde) de Dzogchen[3]. Existeixen diverses revelacions de la Secció de la Ment (semde) i tots els tertöns principals han revelat la Secció d’Instrucció (mengakde), però només Chokgyur Lingpa va transmetre la Secció de l’Espai. És per això que el Dzogchen Desum (les Tres seccions de la gran perfecció) es considera el terma més extraordinari mai revelat. Chokgyur Lingpa va descobrir aquest terma juntament amb Jamyang Khyentse i Jamgön Kongtrul en Padma Shelpug en Derge, Tibet. I aquesta és només una de les seves moltes activitats conjuntes.

 Un altre exemple és la pràctica del Thukdrub Barche Künsel (La ment il·luminada del Guru, Dissipador de tots els obstacles) que va ser revelada per Chokgyur Lingpa com un terma de terra i per Jamyang Khyentse com un terma de ment, per la qual cosa és un terma compartit entre tots dos. Aquests mestres també van dur a terme molts drubchens[4] junts, com ara el drubchen combinat de Barchey Künsel i Sampa Lhündrub Yishin Norbu en el monestir de Palpung; el drubchen de Lama Gongdü en Tsari-*like Jewel Rock i així successivament.

 

El nom de Chokgyur Lingpa 

 

La pregària de Jamyang Khyentse Wangpo a Chokgyur Lingpa, diu: “El representant del Nascut del Lotus, Orgyen Chokgyur Lingpa…”; i en la història de vida de Chokgyur Lingpa: “El fill de cor del mestre de Orgyen, el segon Buddha…”.

 Així, Chokgyur Dechen Lingpa és el regent del Mestre de Orgyen, el segon buddha, que va ser profetitzat en les escriptures del Buddha. Atès que té en compte a tots els éssers de l’era degenerada, la seva bodhicitta[5] és superior. En ser capaç d’ensenyar segons les necessitats d’aquells que han de ser domats, la seva activitat és suprema. En sustentar molts termas d’ensenyaments que no es van revelar abans, la seva vida il·luminada és suprema. Dotat d’aquestes tres qualitats úniques, és un gran ser que encarna en una sola persona totes les activitats dels cent vuit grans tertön. Igual que l’últim dels mil i dos buddhas, el buddha Möpa, qui encarna en un sol buddha les activitats de tots els buddhas, Chokgyur Lingpa és l’últim dels cent vuit grans tertön. Ell és el tertön suprem, el gran ser que encarna en un només les activitats dels anteriors grans tertön. Amb el seu bodhicitta suprema per al benefici de tots els éssers, va aparèixer com el segon fill del rei Trisong Deutsen, qui era noble Manjushri en forma humana. Es va manifestar com Damdzin, Murub Tsenpo, Yeshe Rolpa Tsal, Lhase Lotsa , aquell dotat de tots dos coneixements i assoliments. Per tant, se’l denomina trulpa, o emanació.

 Encara que hi ha molts tertöns, aquell tertön les termas del qual inclouen el trio complet de la sadhana del Guru, de la Gran Perfecció i de Avalokiteshvara, se’l denomina terchen, “gran” terön.

 A l’escola Nyingma hi ha tres llinatges: el llarg llinatge de Kama, que és el llinatge oral; el llinatge curt de Terma o tresors; i el llinatge de les Visions Pures. D’aquests tres, els ensenyaments del Chokling Tersar pertanyen al llinatge de Terma, no obstant això tots els seus ensenyaments coincideixen amb el llarg llinatge de Kama. Del Chokling Tersar, les quatre Pràctiques del Guru, els Set Cicles Profunds, els Set Cicles de la Quinta essència, etc., són profundes i vastes, fàcils de practicar, i fins ara el samaya en aquest llinatge no està danyat per obstacles o violacions. És un llinatge excel·lent, ininterromput i suprem. El mateix Chokgyur Lingpa va practicar els ensenyaments descoberts en els termas, va tenir la visió pura de les deïtats i el Guru, i va obtenir els siddhis o assoliments

 Tot aquell que connecti amb els ensenyaments del Chokling Tersar, rebi apoderaments i ensenyaments, dugui a terme les pràctiques, etc., sens dubte renaixerà en la terra pura de Chokgyur Lingpa, Pema Kebe Zhing, la Terra Pura de Lotus.  

 

Els nostres mestres 

Tulku Urgyen Rinpoche (1920-1996)

 Per Tsikey Chokling Mingyur Dewe Dorje Rinpoche

 

Vull parlar-los de la història de vida externa, interna i secreta del meu pare i mestre, Tulku Urgyen Rinpoche. Començant amb els seus primers anys i fins a la seva edat avançada de 76, descriuré el que vaig escoltar directament i vaig veure amb els meus propis ulls. Certament no ho vaig conèixer quan ell era jove, però he escoltat moltes històries d’aquest temps. El que jo vaig presenciar va ser la seva vida adulta.

 Una de les qualitats úniques de Tulku Urgyen Rinpoche era la seva calidesa; el seu cor estava ple d’amor i compassió suprems. En termes de convencions socials ordinàries, tenia un caràcter realment bo. No tenia una altra intenció més que la d’ajudar als éssers. Tenia una ment oberta; la seva ment era vasta i ho abastava tot. Aquesta és la manera en la qual qualsevol persona mundana i normal ho descriuria.

 Quan Rinpoche era un nen petit, va rebre del seu pare, Chime Dorje, la instrucció de la senyalització de la natura de la ment. Ell deia quant a això, “Jo vaig experimentar i vaig comprendre directament la faç natural de la ment”.

 Tulku Urgyen Rinpoche tenia un nivell extraordinari de respecte per les tres joies. Ell deia que el primer de tots els mestres budistes que va captar la seva atenció i ho va inspirar amb gran fe i devoció va ser el buddha Shakyamuni. Es va commoure amb el dharma, amb els ensenyaments que havia donat, i tenia en gran consideració a la sangha, sent els qui mantenien viva la pràctica dels ensenyaments del Buddha.

 D’entre els mestres del llinatge Kagyü, Tulku Urgyen Rinpoche va mostrar un particular afecte per Milarepa, per qui sentia una gran fe; i dels gurus del llinatge Nyingma, era Künkhyen Longchen Rabjam. Al merament escoltar els noms d’aquests dos mestres, els seus ulls s’omplien de llàgrimes de devoció no conceptual i la seva pell s’estarrufava de l’emoció. 

Vaig sentir que des de molt jove, Tulku Urgyen Rinpoche considerava a Samten Gyatso, al seu propi pare Chime Dorje, i a Khyungtrül Rinpoche, un mestre de Kham, com els seus mestres arrel. També va tenir un vincle amb el fill del 15vo Karmapa, Khakyab Dorje, a qui se’l coneixia com Jamgön Karse Kongtrül, de qui Tulku Urgyen Rinpoche va rebre la totalitat del Rinchen Terdzö. 

 Recordo un dia, quan jo era un nen petit i Tulku Urgyen Rinpoche i la meva mare es quedaven en Nagi Gompa. Tots havíem participat en el Ngakso drubchen i al final d’aquest va arribar el dia de recitar la Pluja de Saviesa, l’Oceà de cançons dels mestres Kagyü. Rinpoche i la meva mare recitaven juntament amb els altres, fins que arribem al capítol amb la cançó composta per Jamgön Karse Kongtrül. En aquest moment, primer un i després l’altre van començar a plorar de devoció, conforme recordaven al seu guru. No van poder continuar, la qual cosa va interrompre el cant de tots. Aquest era el tipus de devoció sincera i profunda que Tulku Urgyen Rinpoche tenia per Karse Kongtrül.

 Tulku Urgyen Rinpoche també considerava al Karmapa 16vo el seu mestre arrel. L’estima que sentia per Karmapa era tan gran com si estigués en presència del Buddha mateix. Mai ho va considerar com un ésser humà ordinari, de carn i os. Per tant, cada vegada que el Karmapa li demanava que fes alguna cosa, ja fos espiritual o secular, per tal de complaure’l no dubtava ni un segon a fer el que el seu mestre desitjava. Exactament així era com Naropa servia al gran mestre indi Tilopa. Quan Tilopa deia, “Algú que fora el meu deixeble saltaria d’aquest penya-segat!”, Naropa simplement saltava, sense dubtar-ho. El seu cos resultava mutilat, però Tilopa el restaurava i el deixava com abans. De la mateixa manera Tulku Urgyen Rinpoche estava sempre llest per a sacrificar la seva vida i el seu cos per a satisfer qualsevol desig que el Karmapa expressés. Aquest tipus de devoció és poc comú i la gent que el coneixia bé la veia en ell.

 En tan que al Gyalwang Karmapa mateix, ell tenia la més profunda confiança en Tulku Urgyen Rinpoche, a qui veia amb percepció pura com Chokgyur Lingpa o Guru Chöwang en persona. En diverses ocasions, durant la meva estada en Rumtek en la meva joventut, vaig veure que cada vegada que el Karmapa rebia una carta del meu pare, immediatament se la posava a la coroneta del seu cap abans d’obrir-la. Com jo era molt jove em preguntava, “Per què tractarà una carta del meu papà com si fos una cosa tan especial?” Per la seva banda, Tulku Urgyen Rinpoche veia al Karmapa com la personificació mateixa de tots els mestres Kagyü: Vajradhara, Tilopa, Naropa, Marpa i Milarepa. Així, la seva relació era tan propera com pare i fill espirituals.

 Això ho sé per passar temps amb el Karmapa en Rumtek. Cada vegada que el Karmapa 16vo necessitava que un mantradhara (un practicant Vajrayana realitzat) dugués a terme unes certes cerimònies, demandaria que anés Tulku Urgyen Rinpoche qui ho fes, i ningú més. Per exemple, quan estava greument malalt a Delhi, se li va enviar un missatge urgent a Tulku Urgyen Rinpoche perque anés a veure’l. En la biografia de Chokgyur Lingpa hi ha instruccions lligades a prediccions específiques: “si ha estat amenaçat pel monstre aquàtic subtil, duu a terme l’expulsió de la torma del vidyadhara Duki Shechen”. Així que, acompanyat del seu fill primogènit, Chokyi Nyima Rinpoche, Tulku Urgyen Rinpoche va viatjar a Delhi immediatament per a dur a terme aquest profund ritual. El meu germà em va explicar més tard que Rinpoche va dur a terme el ritual de forma molt acurada i detallada per a assegurar el benestar de Karmapa.

 Entre els mestres de l’escola Nyingma, Tulku Urgyen Rinpoche era especialment pròxim a Kyabje Dilgo Khyentse Rinpoche, el nom complet del qual era Ngedön Tekchok Tenpe Gyaltsen, que significa “estendard de victòria dels ensenyaments del vehicle suprem del significat definitiu”. La millor manera de descriure la seva relació és una on les ments eren indivisibles; com a pare i fill. Això vol dir que Dilgo Khyentse li demanaria al meu pare que aclarís qualsevol dubte o incertesa que tingués i el meu pare utilitzaria aquestes oportunitats per a expandir encara més l’expressió de la consciència no dual. El respecte i estima mútua era molt gran; Dilgo Khyentse considerava a Tulku Urgyen com Guru Chowang, i Tulku Urgyen considerava a Dilgo Khyentse com Manjushri.

 Deixin-me esmentar a Khyabje Düdjom Rinpoche, el mestre que va ser quatre vegades com el pilar vital de l’escola Nyingma de les traduccions primerenques. Va ser en Lhasa que aquest erudit i realitzat individu va rebre de Tulku Urgyen Rinpoche tots els apoderaments i transmissions del terma Dzogchen Desum de Chogyur Lingpa. Més tard Düdjom Rinpoche va descriure a Tulku Urgyen Rinpoche com el “fill de cor de Chokgyur Lingpa», tant en termes del llinatge del dharma com del llinatge familiar. És algú en qui el poder i la fortalesa dels seus assoliments han florit per complet. En termes de nivells de Dzogchen, ha travessat les quatre visions i ha arribat a l’etapa final on ‘els fenòmens i els conceptes han cessat’. En altres paraules, és algú que ha perfeccionat per complet la gran força de la consciència pura primordial. Una persona com a tal és molt poc comú. Aquest era el tipus de paraules que un mestre erudit i realitzat utilitzava per a descriure al nostre Rinpoche”.

 Nyoshul Khen Rinpoche era un altre mestre que sempre va tenir una profunda estima pel meu pare. Amb freqüència expressava el rar que és en aquests temps trobar a algú amb tal nivell d’assoliment del Dzogchen. És així que molts mestres, tant realitzats com erudits, utilitzaven paraules molt elevades per a honrar-ho. Però com es comportava Tulku Urgyen Rinpoche? Sempre menjava de forma molt simple, es vestia amb roba simple i insistia a asseure’s en un seient simple i baix.

 El principal monestir que va construir Tulku Urgyen Rinpoche va ser Pal Ka-Nying Shedrub Ling en Boudhanath, Nepal, i en completar-lo va convidar a Rangjung Rigpe Dorje, el 16vo Karmapa, perquè vingués i conferís tots els apoderaments i transmissions del Kagyü Ngakdzö (el Tresor Vajrayana del llinatge Kagyü). La seva santedat ho va fer amb gust. Per a la inauguració, es va convidar al rei Birendra de Nepal, per a situar-se en la posició de dharmaraja, (rei del dharma), i presidir la cerimònia d’inauguració. El Gyalwa Karmapa mateix, en companyia de nombrosos làmes encarnats, van dur a terme la consagració.

 Alguns anys més tard, Tulku Urgyen Rinpoche va convidar al meu mestre arrel, Khyabje Dilgo Khyentse Rinpoche, el senyor que abasta tots els mandalas i les famílies búdicas, a vernir al monestir i conferir els apoderaments, transmissions llegides i instruccions del Chokling Tersar íntegrament. A més, La seva Santedat va transmetre el Nyingthik Yabzi, que es consideren com a ensenyaments únics de l’escola Nyingma. No sols això, Dilgo Khyentse també ens va donar l’explicació del Tantra Essencial Secret i l’Essència de Saviesa del Camí Gradual. En poques paraules, La seva Santedat va venir a conferir una increïble varietat d’ensenyaments vastos i profunds davant la invitació de Tulku Urgyen Rinpoche.

 Mentre va viure en aquest monestir, Pal Ka-Nying Shedrub Ling, el nostre preuat pare va donar en diverses ocasions la transmissió del Dzogchen Desum, una vegada a Depuk Rinpoche, i una vegada a Gomchen Khampa Rinpoche. Tant Chokyi Nyima Rinpoche com jo vam tenir la bona fortuna de ser presents i de rebre la transmissió.

 En els anys següents, Tulku Urgyen Rinpoche va donar instrucció a centenars i milers d’estrangers. Va donar la transmissió del Künsang Thuktik a molts d’ells. En general aquests ensenyaments tenien lloc en la forma d’un seminari anual on tant ell com Chökyi Nyima Rinpoche ensenyaven. Durant el seminari, Chökyi Nyima Rinpoche introduïa als participants als ensenyaments del Buddha, i després Tulku Urgyen Rinpoche donava la instrucció de la senyalització de la consciència no dual. Va haver-hi molts que van experimentar una provada de l’alliberament a través d’això, i molts que van reconèixer la naturalesa de la ment i van aconseguir un enteniment profund.

 Pensant en com era això possible en una congregació tan gran i diversa, he preguntat a molts grans mestres sobre aquest tema, i això és el que em van dir. Una vegada que la força de la consciència s’ha perfeccionat a través del camí, alguns signes ocorreran automàticament, els quals impliquen la resplendor de l’experiència, l’assoliment i el samadhi. Donada la força de la seva consciència no dual, el poder de l’experiència i assoliment de Rinpoche automàticament resplendien i brillaven intensament. D’aquesta manera era possible per a aquells que ho envoltaven en rebre un indici d’aquest enteniment. Mipham Rinpoche ha expressat bellament la forma en què això pot passar: “Conforme es transmetin al nostre cor les benediccions de l’assoliment del llinatge suprem, que puguem obtenir el gran apoderament del desplegament de la consciència.”

 Donat l’enteniment de Rinpoche del llinatge suprem, l’expressió de la consciència com a benediccions era capaç de barrejar-se amb l’obertura de devoció dels seus estudiants. Aquesta coincidència els feia capaces, sense importar el seu nivell o capacitats, de reconèixer la naturalesa de la ment en un mer instant. Això va ser sens dubte el que va ocórrer en diversos centenars d’estudiants. Aquesta era la manera molt particular que tenia Rinpoche de beneficiar als éssers.

 A més de donar ensenyaments, Tulku Urgyen Rinpoche instava la tradició d’una vegada a l’any practicar el Ngakso drubchen (oceà de amrita), i el drubchen de Amitayus blanc en el monestir Ka-Nying Shedrub Ling el primer mes de cada any. Al seu torn organitzava que khenpos vinguessin a ensenyar a la shedra (col·legi monàstic) del monestir.

 El lloc més preuat per a nosaltres, els devots Nyingma, és la cova superior de Yangleshö, la cova de Asura, a Nepal. Tulku Urgyen Rinpoche, juntament amb la meva mare, van construir un monestir aquí, juntament amb una sala de pràctica, estàtues, i un centre per a retir de tres anys. En una ocasió en la qual es va quedar aquí per tres mesos, Rinpoche va donar les transmissions tant del Künsang Thuktik com del Chetsün Nyingtik, així com les instruccions relacionades amb ells. També va oferir generosament els ensenyaments entorn del chö i el ngöndro (les pràctiques preliminars). En la seva ermita, Nagi Gompa, l’última de les grans activitats de Rinpoche va ser ampliar el temple. També va construir un nou centre de retirs aquí, i una sala de reunió per a les monges.

 Anys abans, en 1986, va anar en Nagi Gompa que el nostre preuat pare va donar el Chokling Tersar als principals tulkus Kagyu: encapçalats per Kyabje Shamar Rinpoche, Kyabje Situ Rinpoche, Kyabje Jamgön Rinpoche, i Khyabje Gyaltsab Rinpoche. També es trobava present una gran congregació de tulkus i làmes, monjos i monges, i laics de diferents països. Els va concedir a tots ells els apoderaments que maduren, les instruccions que alliberen, i les transmissions llegides de suport per a rebre les transmissions del Chokling Tersar.

 En Nagi Gompa, Rinpoche també va transmetre el Dzogchen Desum diverses vegades. En una ocasió, havent convidat al meu mestre arrel, el sustentador del vajra Dilgo Khyentse a Nagi Gompa a transmetre el Desum, també va organitzar que fossin presents Dzongsar Khyentse Rinpoche, Dzogchen Pönlop Rinpoche, Chokyi Nyima Rinpoche, el tulku de Neten Choking, i molts altres làmes. Durant aquest temps, Khyentse Rinpoche li va dir, “Tu ets l’únic que sustenta el llinatge de Chöwang Gyatsa (els Cent Apoderaments de Chö); has de transmetre-l’hi a tots aquests làmes.” Rinpoche llavors va donar la transmissió de la totalitat dels cent apoderaments. D’aquesta manera, va conferir a molts mestres de l’era actual els apoderaments que maduren. La seva última transmissió important va ser la dels apoderaments del Nyingtik Tsapo, a petició dels làmes i les monges en retir a Nagi Gompa. Al llarg dels anys, Rinpoche va donar instruccions del ngöndro (les pràctiques preliminars) tant a la població local com per a estrangers, i una detallada guia per a l’enteniment i entrenament en la naturalesa de la ment. En poques paraules, va girar la roda del dharma durant tota la seva vida. La seva vida va estar plena de grans obres.

 Altres fills de Tulku Urgyen Rinpoche són Tsoknyi Rinpoche i Mingyur Rinpoche, els qui tenen una mare diferent a la de Chökyi Nyima i jo. Per a ells, Tulku Urgyen Rinpoche va construir un gran monestir en el cim del pujol a dalt de la estupa de Swayambhunath, amb un bell lhakang (santuari) que conté representacions del cos, parla i ment desperts. Així, sota el seu guia van prosperar el monestir de Ka-Nying Shedrub Ling, el monestir i centre de retirs de la cova Socarra, Nagi Gompa i el monestir en el cim del pujol de Tsoknyi Rinpoche. Tot en aquests temples va ser construït i completat sota la direcció personal de Rinpoche.

 A vegades la gent es pregunta quina era la pràctica personal de Rinpoche. Això només ho podem suposar a partir de la manera en la qual ens va guiar a tots. Per exemple, ell deia: «No importa el que facis, no importa en quina situació et trobis, ja sigui caminar, asseure’t, menjar o ficar-te al llit: suspèn sempre la teva atenció dins de la naturalesa de la consciència no dual. Això és tot, cal fer-ho!” Aquesta era la seva pràctica principal: simplement romandre en la consciència nua del dharmakaya. Com a suport per a això, els seus principals sadhanas van ser el Künsang Thuktik i el Chetsün Nyingtik, les pràctiques que va continuar aplicant fins al final. A més d’aquestes, el Chöying Dzö de Longchenpa va ser molt valuós per a ell. Sentia un profund amor cap als mestres del llinatge Kagyü, des de Vajradhara fins a Tilopa, Naropa, Marpa, Milarepa, Gampopa i altre. Considerava als llinatges Kagyü i Nyingma com a inseparables, i les pràctiques de Mahamudra i Dzogchen com a indivisibles. Així practicava, i així va ser com ell va ensenyar. D’això puc donar testimoniatge.

 Un dia, poc abans de la seva defunció, vaig anar a veure’l i li vaig fer la següent petició: “Necessitem fer algunes cerimònies per a donar suport a la teva salut. Has de quedar-te pel nostre bé, pel bé dels ensenyaments i tots els éssers.” “No és necessari que et preocupis per mi”, va dir, somrient. “No moriré per un parell d’anys encara.” Encara que el seu cos estava en molt mal estat i ha d’haver estat molt incòmode, podia realment riure i fer broma davant la possibilitat de morir, sense temor ni preocupació. Era com un veritable yogui alegre i en pau, fins i tot quan estava a la vora de la mort; no va haver-hi un sol centelleig de desesperació o afecció a res. Durant els seus últims mesos, vaig passar un parell de setmanes amb ell. Com tenia la visió perfecta, mai va mostrar ansietat o por en absolut. Aquest era el tipus de yogui que va ser. Em sento realment afortunat d’haver conegut a algú com ell. Aquests són alguns dels punts essencials que ens va ensenyar als seus estudiants abans de morir. Amb cada moment que passa, tots ens acostem a la mort. Ni una sola persona en aquest món viu per sempre. Una vegada que naixem, és segur que morirem. No obstant això, si practiquem genuïnament, és segur que hi haurà benefici tant en aquesta com en les nostres següents vides. Aquesta va ser un dels seus principals ensenyaments: inspirar als seus deixebles a practicar en obligar-los a enfrontar el fet de la seva mortalitat. Una vegada que ens havia inspirat amb la realitat de la mort, ens deia: “No considerin els assumptes mundans inútils com a significatius!” D’aquesta manera, ens ensenyaria les quatre reflexions que transformen a la ment: la dificultat d’obtenir les llibertats i riqueses d’un preciós renaixement humà; la impermanencia i mort; les causes i conseqüències de les accions kármicas; i la dolorosa qualitat de l’existència samsárica.

 La L’estructura principal de Tulku Urgyen Rinpoche per a un ensenyament era sempre els Quatre Dharmas de Gampopa, que són idèntics a les quatre ensenyaments de Longchen Rabjam. Aquests quatre són: orientar la ment cap al dharma; fer que la pròpia pràctica del dharma es converteixi en la sendera; deixar que la sendera aclareixi la confusió; i deixar que de la confusió neixi la saviesa. Connectat amb el quart punt, deixar que de la confusió neixi la saviesa, generalment procediria a donar la senyalització.

 L’essència de tots els ensenyaments budistes està continguda en les instruccions essencials del Dzogchen. L’estil de Tulku Urgyen Rinpoche era donar aquestes instruccions de manera concisa, simple i comprensibles, amb una gran habilitat i gentilesa, sempre amb la calidesa de les benediccions. Va ser així que ell podia comunicar l’essència profunda del dharma i assenyalar la naturalesa de la ment de manera simultània a tota una congregació de persones, assegurant així que els seus fluxos mentals individuals s’alliberessin temporalment. Aquesta habilitat és el resultat d’haver aconseguit la visió perfecta i, en això, ningú s’assemblava a Tulku Urgyen Rinpoche. Sovint deia als seus seguidors: «Tot és impermanente, i no val la pena perseguir res passatger. Per tant, practica el dharma de manera autèntica i això segurament t’ajudarà, tant en aquest moment com després”.

 Practicar el dharma era alhora el seu ensenyament principal i el seu testament. En lloc d’omplir mil milions d’universos amb or pur i donar-los-hi a Tulku Urgyen Rinpoché, ell se sentiria més complagut si simplement et dediquessis de tot cor a la pràctica espiritual, perquè així és com cada esser pot aconseguir el despertar. En una ocasió li vaig preguntar sobre la pràctica més important per a mi i altres seguidors. Ell va respondre amb el següent consell: “Considera la devoció i la compassió com el més vital! Aquí, devoció significa que si segueixes els ensenyaments de Kagyü, llavors hauries de considerar al teu guru arrel com Vajradhara, o com Marpa o Milarepa. Si segueixes el llinatge Nyingma, llavors deuries considera al teu mestre com Samantabhadra, Garab Dorje, Shri Simha o Longchen Rabjam en persona”. Amb freqüència Rinpoche emfatitzava que la devoció i la compassió són indispensables per a reconèixer la naturalesa de la ment quan es té aquesta ha estat assenyalada. Moltes vegades va parlar de “buit impregnat amb compassió”

 Hi ha una famósa dita tibetàna que diu: “Una persona tancada no dóna lloc a les bones qualitats, tal com una llavor cremada mai germinarà”. Una vegada que tens l’obertura que sorgeix amb la devoció, i que veus al guru que atorga les instruccions profundes com un buddha en persona, llavors es fa possible la transmissió del llinatge suprem. A mesura que s’introdueix la naturalesa de l’assoliment, un arriba a reconèixer la consciència no dual sense cap dubte. Per tant, té en compte que la devoció és de vital importància.

 Tulku Urgyen Rinpoche també va dir: “Tots els éssers sensibles sense excepció han estat, i per tant són, els nostres propis pares. Conrea la compassió que tot ho abasta! En la nostra tradició Vajrayana, la devoció i la compassió són considerades com les qualitats més importants”. En quant al samaya, va dir: “Una vegada que t’embarquis en la pràctica del Vajrayana, et tornes com una serp en una vara de bambú: només hi ha dues opcions: pujar o baixar”. Això és una analogia per a explicar el gran avantatge i el gran risc d’aquest camí. Recorda que la devoció i la compassió són la xarxa de seguretat que assegurarà que abastos l’assoliment i l’alliberament mitjançant els ensenyaments del Vajrayana. Sento que aquestes van ser les seves últimes paraules de consell per a mi

 També em va dir que els futurs deixebles que vulguin practicar el Chokling Tersar, especialment els ensenyaments del Thukdrub Barche Künsel i del Künzang Thuktik, hauran de travessar el camí complet del ngöndro, la part principal i les pràctiques addicionals. També va dir que, fins i tot si un mai practicava una altra cosa més que els preliminars, això encara seria suficient. Per què? Perquè els preliminars són encara més profunds que la part principal, ja que necessitem purificar els nostres enfosquiments i reunir les acumulacions. La persona que sincerament passa per les quatre pràctiques de cent mil repeticions, podra purificar les accions negatives físiques a partir de prostrar-se; les accions verbals negatives per mitjà del mantra de Vajrasattva; i les malifetes mentals per mitjà de l’ofrena del mandala, i la combinació de tots aquests per mitjà del Guru Ioga. Definitivament necessitem purificar els enfosquiments ocasionats per les nostres males accions. És possible tenir un indici a la naturalesa del buit sense primer sotmetre’s a cap purificació, però a causa del nostre karma passat i a circumstàncies temporals, aquest indici ràpid es torna a cobrir i s’oblida. No t’enganyis; aplica’t de tot cor a les pràctiques preliminars. Aquesta és la instrucció que Tulku Urgyen Rinpoche va donar una vegada i una altra. Una vegada que permetis que aquestes pràctiques preliminars facin efecte purificant els teus enfosquiments, llavors automàticament podràs reconèixer la naturalesa de la ment i el teu enteniment de la visió es desenvoluparà més i més.

 Un altre punt important que repetia sovint era aquest: “Digues-li als teus deixebles que mantinguin un punt de vista tan vast com el cel, però que mantinguin una atenció tan fina com la (farina d’ordi) respecte al que fan”. Alguns individus poden convèncer-se que tenen una visió molt superior. Poden sentir que arriba tan alt que no hi ha gran necessitat de preocupar-se per les conseqüències de les seves accions. Això, definitivament no està bé. Mira l’exemple de Rinpoche: ell mai va beure alcohol i va viure amb una disciplina completament pura. De la mateixa manera, no importa que alta sigui la teva visió, però en aquesta mateixa mesura hauries de ser més gentil i cortes, i mai frívol o cru. Tulku Urgyen Rinpoche va continuar: “Diguin als seus alumnes que primer practiquin els preliminars, i ja que ho hagin fet, només llavors, continuïn amb la part principal de la pràctica.        

 

 

[1] Els termas són “tresors” en forma d’un text, d’objectes o d’imatges rituals ocultats per Guru Rinpoche i Khandro Yeshe Tsogyal que més tard són descoberts per aquells amb un vincle kármic previ amb Guru Rinpoche. 

[2] Un tertön és aquell que descobreix termas, ja sigui com a elements físics o en el seu propi flux mental. També se’ls coneix com a “descobridors de tresors”.

[3] Dzogchen o Dzogpachenpo. Lit. la «Gran Perfecció» o «Gran Compleció». És sinònim de Atiyoga, el pinacle de la presentació Nyingma del dharma. Se’l considera el mètode suprem per a l’enteniment experiencial de la nostra naturalesa búdica, primordialment present. En el temps en el qual Guru Rinpoche es trobava a Tibet, i més tard a través dels termas, se’l va reconèixer com el principal mestre de Dzogchen. No obstant això, la font original del Dzogchen es rastreja fins al dharmakaya Samantabhadra.

[4] Drubchen.  Lit. “Gran assoliment”. Pràctiques intensives en congregació d’un mínim de nou dies. És una forma de pràctica grupal intensiva que personifica la profunditat, el poder i la precisió del Vajrayana, reunint tota la gamma dels seus mètodes hàbils —espiritual, ritual i artística— i inclou: la creació del mandala; la pràctica completa de sadhana amb visualització, mudras, recitació i música; la recitació contínua de mantres, dia i nit; la creació de tormas i ofrena amb substàncies sagrades i relíquies precioses; l’ofrena de tsok; la dansa ritual de cham; així com la construcció del mandala de sorra. Tots es barregen per a crear l’ambient del regne pur de la deïtat i desperten, per a tots els que participen, la percepció pura d’aquest món com un regne sagrat.

 Es diu que participar diversos dies en un drubchen pot produir els mateixos resultats que anys de retir solitari. Grans mestres contemporanis, com Kyabje Dilgo Khyentse Rinpoche han encoratjat i reviscut la pràctica del drubchen, donat el seu poder de transformació en aquesta era degenerada. 

 Dzongsar Khyentse Rinpoche diu: “Un drubpa chenpo, un drubchen, requereix tot tipus de detalls. Per exemple, s’han de practicar sis sessions, tenir un cert número de yoguis i yoginis i el so del mantra mai ha d’interrompre’s. Si algun drubchen està tenint lloc, un ha d’intentar participar. Així com hauríem de participar en les ofrenes de tsok una vegada i una altra, com a practicants del Vajrayana és de gran benefici participar una vegada i una altra en un drubchen. Es creu que participar en un sol drubchen esmenarà en un instant tot mal ocasionat per trencar els samayas. Així que, on no hi hagi un drubchen, un hauria de tractar d’organitzar un. 

 

[5] Bodhicitta. Bodhicitta. Lit. “la ment del despertar”, la qual té dos aspectes: es refereix tant a l’aspiració com a l’activitat en si d’aconseguir el despertar per al benefici de tots els éssers; o en altres paraules, per a portar-los al complet alliberament.

 

Traduït per: Pema Yangchen – Col·laboradora, enllaç i traductora a Nepal del Projecte Solidari “Escola de l’Ésser – Chokling Tersar”.
Traducció al catalá: equip de traductors de l’Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser.