L’Associación Bodhicitta Escola de l’Ésser dóna el seu més sentit adéu a Pere Casaldàliga per la seva partida a la «Casa del Pare» com ell acostumava dir. Un modest homenatge i transmetre el nostre condol a les associacions Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, de Barcelona, i ANSA, de Brasil, dedicades a divulgar el seu treball religiós.
Pere Casaldàliga va dedicar la seva vida a defensar els pobles indígenes i lluitar
contra la violència en els camps.
Reconegut al Brasil per la seva intensa labor social, se’l coneix com el “bisbe del poble” per la seva defensa dels pobles indígenes i la lluita contra la violència en els camps. Va participar en la fundació de la influent Pastoral de la Terra i el Consell Missioner Indígena, organització vinculada a l’Esglèsia Catòlica brasilera, viu al Brasil des de finals de la dècada de 1960, durant l’època del franquisme espanyol.
El bisbe va arribar a patir amenaces de mort en diverses ocasions, entre elles per
la seva defensa dels indígenes Xavante de Marãiwatsédé en la recuperació de les seves terres indígenes, que van ser ocupades per invasors. A més de l’actuació
pastoral, Casaldàliga ha estat reconegut per la seva producció literària, tant de
poesia com d’articles i obres de caràcter polític.
El bisbe català era un referent i promotor de la Teologia de l’Alliberament,
dedicada a combatre al costat dels més pobres, des que es va implicar amb
els pagesos de l’Amazònia.
Vídeo de TV3: «Pere Calsaldàliga Les Causes i la Vida”
Monsenyor va dedicar bona part de la seva vida a la defensa dels més febles i la
denúncia de les injustícies de caràcter social, ecològic i econòmic. Una acció
motivada per la seva vocació missionera, que va desenvolupar més de cinquanta anys a l‘Amazònia, on sempre va exhibir una vida austera i sense privilegis.
Font – link: La Vanguardia
I, amb algunes de les seves frases tan plenes d’Amor i Compassió el volem recordar. Són la petjada i l’exemple d’un home bo i determinat que ha volgut
viure i morir al costat dels més pobres, els indígenes de les ribes del riu Araguaia.
“Quan més dono, més tinc i menys necessito”
“Les meves causes valen més que la meva vida”
“Al final del camí em preguntaran: Has estimat? I obriré el cor
i estarà ple de Noms”