Mentre passejava pel carrer principal en Shigatse, llar dels Panchen Lamas, al 1987, vaig veure algunes persones i gairebé cap automòbil. Uns mesos abans, el Tibet acabava d’obrir les seves portes als “motxillaires” i viatgers estrangers. Dret damunt el paviment, mentre veia detingudament els objectes disposats a les taules del mercat, els meus ulls de sobte es van aturar en un petit text imprès en un pergamí fet a mà, a manera de l’estil antic d’impressió de tinta amb planxes de fusta. És un descobriment de diversos centenars d’anys enrere; el seu títol en tibetà es podria traduir com L’essència refinada de les instruccions orals. Conté les últimes paraules de Padmasambhava just abans de deixar el Tibet; el mestre tan estimat i admirat en tot l’Himàlaia i ara arreu del món, pel fet de ser el mestre principal del budisme Vajrayana. La meva respiració es va aturar i el meu cor va fer un bot. Les paraules són com sentir-lo parlar-te en persona. Vaig comprar dues còpies sense pensar-ho dues vegades.
Homenatge al mestre.
Yeshe Tsogyal de Kharchen va servir al nirmanakaya Orgyen Padmakara des del seu vuitè any, seguint-lo com una ombra segueix al cos. Quan el mestre estava a punt de deixar el Tibet per a dirigir-se a la terra dels rakshas, jo, la Dama de Kharchen, després d’oferir un mandala d’or i turqueses i una ofrena tàntrica de tsok, una roda d’acumulació, vaig implorar:
Gran mestre! Te’n vas per a domar als rakshas. Jo em quedo aquí al Tibet. Tot i que t’he servit durant molt de temps, mestre, aquesta vella dona no té confiança pel que fa al moment de la mort. Et suplico que si us plau em donis una instrucció que contingui totes les ensenyances en una, que sigui concisa i fàcil de posar en pràctica.
El Mahaguru va respondre: Dona devota, de ment fidel i virtuosa, escolta’m. Encara que existeixen varis i profunds punts clau del cos, descansa còmodament, lliure i relaxada. Tot està inclòs simplement en això. Encara que existeixen diversos punts clau de la parla, com ara el control de la respiració i la recitació de mantres, deixa de parlar i roman com si fossis muda. Tot està inclòs simplement en això. Encara que existeixen diversos punts clau de la ment, com ara concentrar-se, relaxar-se, projectar, dissoldre’s i enfocar-se en l’interior, tot està inclòs en simplement deixar la ment descansar en el seu estat natural, lliure i fàcil, sense fabricacions. Però la ment no es queda quieta en aquest estat.
Si et preguntes la ment no és res? Fins i tot titila i es projecta, com una boira amb la calor del sol. Si et preguntes la ment és alguna cosa? No té color ni forma per a identificar-la, però està completament buida i està desperta per complet. Aquesta és la naturalesa de la teva ment. Una vegada que es reconeix com a tal i un aconsegueix certesa en això, aquesta és la visió. Romandre sense distraccions en l’estat de quietud, sense fabricacions ni fixacions, és la meditació. En aquest estat, alliberar-se de l’aferrament o inclinació, d’acceptar o rebutjar, d’esperança o temor cap a qualsevol de les experiències dels sis sentits; això és la conducta.
Si sorgeix en tu qualsevol dubte o vacil·lació, invoca mentalment el teu mestre i demana-li ajuda. No romanguis en llocs de persones ordinàries, practica en retir. Renuncia al teu aferrament al que sigui que estiguis més apegada, així com a aquella persona amb la qual tens el vincle més estret en aquesta vida i practica. D’aquesta manera, encara que el teu cos mantingui una forma ordinària, la teva ment serà igual a la dels buddhes.
Quan arribi el moment de la mort, has de practicar de la següent manera: Quan l’element terra es dissolgui en l’element aigua, el cos es fa pesat i no es pot sostenir per si mateix. Quan l’element aigua es dissol en l’element foc, la boca i el nas s’assequen. Quan l’element foc es dissol en l’element vent, la calor del cos desapareix. Quan l’element vent es dissol en la consciència, no pots fer res més que exhalar amb una ranera i inhalar amb dificultat. Després sents com si fossis aixafat per una enorme muntanya, estiguessis atrapat en la foscor, o com si caiguessis en l’expansió de l’espai. Totes aquestes experiències s’acompanyen del so de trons i brunzits. La totalitat de l’espai té una resplendor vívida, com un brocat estès.
Ara, dins d’una volta de llums d’arcs de Sant Martí, les formes naturals de la teva ment, les deïtats pacífiques, furioses, semi-furioses i les que tenen diversos caps comencen a omplir l’espai. Algunes branden armes i exclamen: “Colpeja! colpeja!” “Mata! mata!” “Hung! hung!” “Phe! phe!”, i d’altres sons ferotges. Hi ha una llum que s’assembla a cent mil sols brillant al mateix temps. En aquest moment, la teva deïtat innata et recordarà que has de mantenir l’atenció conscient; et dirà: “No et distreguis! No et distreguis!” D’altra banda, el teu dimoni innat pertorbarà totes les teves experiències, les farà col·lapsar; emetrà sons aguts i ferotges i et confondrà.
En aquest moment, has de saber que la sensació de ser aixafat no és perquè una muntanya t’aixafi; són els teus elements que es dissolen. No sentis temor per això! La sensació d’estar atrapat en la foscor no és una foscor; són les teves cinc facultats sensorials que es dissolen. La sensació de caure en l’expansió de l’espai no és perquè caiguis; és la teva ment que ja no té suport perquè el teu cos i la teva ment s’han separat i ha cessat la teva respiració.
Totes les experiències de llums d’arcs de Sant Martí són expressions naturals de la teva ment. Les formes pacífiques i furioses són les formes naturals de la teva ment. Tots els sons són els teus propis sons. Totes les llums són les teves pròpies llums. No tinguis cap dubte d’això. El dubte et llança de nou al samsara. Tingues la ferma determinació que tot això és un simple acte-expressió, i amb això, roman totalment conscient i desperta en el buit lluminós, simplement amb això assoliràs els tres kayas i despertaràs a la il·luminació. Fins i tot si algú et llancés al samsara, no hi aniries .
La deïtat innata significa estar atent i sense distraccions, la qual cosa deté el teu pensar ara mateix. Des d’aquest moment, el més important és abandonar tota esperança i temor, tot aferrament i fixació cap als objectes de les teves sis facultats sensorials, així com a la fascinació, el goig i la tristesa. Si ara mateix ja has aconseguit estabilitat en això, seràs capaç de restablir-te en el teu estat natural durant el bardo i despertar a la il·luminació.
El punt crucial és, per tant, mantenir la teva pràctica sense distraccions des d’aquest mateix instant i d’ara endavant.
El dimoni innat és la teva actual tendència a la ignorància, el teu dubte i vacil·lació. Sense importar quins fenòmens atemorizants apareguin en aquest moment, com ara sons, colors i llums; no et fascinis amb ells, no dubtis i no temis. Deixar-te caure en el dubte, només per un instant, farà que vaguis en el samsara, així que has d’aconseguir una completa estabilitat.
El següent és que pots experimentar l’entrada a una matriu en la forma de palaus celestials. No et sentis atreta cap a ells. Assegura’t d’això! Roman lliure d’esperança i temor! T’asseguro que, sense cap dubte, t’il·luminaràs sense haver d’assumir més renaixements. Quan això succeeixi, no és que t’ajudi un buddha; es deu al fet que la teva consciència està primordialment il·luminada. No és que un infern pugui danyar-te, és que la fixació s’erradica de manera natural i el temor al samsara i l’esperança del nirvana es tallen d’arrel. La il·luminació es pot comparar amb netejar l’aigua de sediments; brunyir or eliminant les seves impureses; o el cel buidat, sense núvols.
Quan has actualitzat el dharmakaya —que és com l’espai— per a benefici propi, assoliràs el benestar dels éssers sensibles que existeixen onsevulla que hi hagi espai. Quan aconsegueixis el sambhogakaya i el nirmanakaya en benefici dels altres, beneficiaràs als éssers sensibles arreu on la teva ment concep fenòmens.
Si es dóna aquesta instrucció tres vegades fins i tot a qui hagi comès una greu transgressió, com aquell que ha matat als seus propis pare i mare, aquest no caurà en el samsara fins i tot si se-l’hi llança . No hi ha cap dubte d’assolir la il·luminació. Fins i tot si comptes amb moltes altres profundes ensenyances, sense una instrucció com aquesta, estaràs lluny d’il·luminar-te. Atès que no saps on estaràs després, practica això amb perseverança.
Has de donar aquesta instrucció a receptors amb gran fe i diligència i que siguin intel·ligents, que sempre recordin al seu mestre, que tinguin confiança en les instruccions orals, que s’esforcin en la pràctica, que tinguin una ment estable i siguin capaços de renunciar a les preocupacions d’aquesta vida. Dona’ls aquesta ensenyança amb el segell de confiança del mestre, el segell de secret del yidam i el segell de confiança de la dakini.
Encara que jo, Padmakara, he seguit a molts mestres al llarg de mil vuit-cents anys, he sol·licitat instruccions, rebut ensenyances, estudiat i ensenyat, meditat i practicat, no he trobat cap ensenyança més profunda que aquesta. Ara domaré als rakshas. Tu has de practicar d’aquesta manera. Yeshe Tsogyal, tu t’il·luminaràs en els regnes celestials, per tant, persevera en aquesta instrucció.
Una cop dit això, el preuat mestre va muntar els raigs del sol i es va allunyar a la terra dels rakshas. Després d’això, Yeshe Tsogyal va assolir l’alliberament. Es va comprometre amb aquesta ensenyança, a escriure-la i amagar-la com un profund tresor. Va fer la següent aspiració: En el futur, que se li atorgui a Guru Dorje Lingpa. Que pugui llavors beneficiar a molts éssers.
Amb això conclou la Sagrada Instrucció Essencial Refinada, la resposta a preguntes sobre l’alliberament d’un mateix al moment de la mort i en el bardo. Samaya, segell, segell, segell.
Erik Pema Kunsang va traduir aquest text del tertön Dorje Lingpa d’acord amb les preuades instruccions orals de Tulku Urgyen Rinpotxé i el seu hereu de Dharma, Chokyi Nyima Rinpotxé. Està inclòs en el llibre Dakini Teachings de Rangjung Yeshe Publications.
Crèdits
Traducció al castellà i català per l’Equip de Traducció del’Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
a l’abril de 2022, amb la intenció de fer aquestes preuades ensenyances accessibles a lectors hispanoparlants. La traducció es va realitzar amb base en l’original en anglès
The Final Words of Padmasambhava d’ Erik Pema Kunsang, publicat en http://levekunst.com/the-final-words-of-padmasambhava/
Aquest mantra de vint-i-sis síl.labes pertany al Tantra arrel de Mañjuśrī .
Quan es col.loca dins d’algun text, prevé que la persona que trepitgi
o passi per sobre d’aquest text, acumuli karma negatiu.